Alegria

Rèiem a pulmó obert, i tant... queia pel got la gota màgica.

A les nostres mans ens trobàvem i amb la mirada ens devoràvem. Entre mos i mos, bevíem de la nostra cervesa.

Parlàvem del passat; de la nostra primera excursió amb l’escola, dels campaments d’estiu, del nostre primer bes... quina ridiculesa, pensàvem. Però ho fèiem amb el nostre més sincer somriure.

El temps pareixia aturar-se perquè estàvem molt a gust, tants anys sense veure’ns. Però encara conservàvem aquell somriure, el somriure que em feia volar al paradís, somniar i baixar a la terra més feliç que mai, eixe era el teu poder màgic, en tu mai podia estar trist, mai.

Encara recorde les paraules que em vas dir molt anys enrere –recorda, la vida és l’infern, només podràs salvar-lo si ho veus des de l’optimisme, perquè el camí és rocós i dificultós però amb la sintonia de l’alegria el paisatge serà el paradís i tu mateix et sentiràs Déu.

Hui torne com cada any al lloc on et vaig conèixer, però torne rient perquè sé que estàs amb mi i perquè tu eres la font del meu somriure perquè davant una situació adversa tu eres qui em fa canviar el punt de vista, i només gràcies a tu, estimada companya, només gràcies a tu l’arbre que contínuament creix al meu cor sempre té flor.