La música

Si poguera tan sols per un instant arracar-me el cor per poder analitzar-lo tal vegada trobaria alguna resposta a tan innumerables preguntes... no obstant tal vegada el fantàstic de la vida es el vaivé de situacions utòpiques que esdevenen a les nostres vides dia a dia.

A l'època romàntica la música es va "imposar" com a màxim art i disciplina a l'altura dels estudis filosòfics ja que per a aquests la música es considerava un art inefable: no es veu, no es toca... però desperta en nosaltres algun sentiment, tal vegada avui en dia podem comparar-lo amb la vida mateixa... els sentiments venen i van, no es veuen, no es toquen, però el que si sabem és que vénen i van, i quan arriben ens mostren la seua bellesa.

No es pot viure sense una connexió entre música i vida ja que tant l'una com l'altra depenen de l'altra per a mantindre un ordre en l'univers.