És un do obtenir-lo, més una vertadera
llàstima perdre’l.
Com un llampec a mitat de la nit arriba al teu
cor, i el deixa marcat per sempre. PER SEMPRE
Com la pota que suporta la taula, com el mur
que sosté la casa sencera, com l’aire que em dona vida, allí estàs tu, sempre
assertiva. Tu sempre em dius les coses com les penses, i jo done gràcies per
confiar-me la teua sinceritat.
A vegades dol, dol molt, però dels errors em
fas aprendre, i de la derrota em traus victoriós.
És fàcil allunyar-se, perquè el camí no és
fàcil, però si hi ha camí és perquè tu estàs en ell, així que per molt lluny
que pugues estar, sempre estaràs gravat a foc al meu cor.
Et demane disculpes, més sempre ens oblida
assumir el nostre paper que és la reciprocitat però tot i que a vegades falte
comunicació, el nostre amor està per damunt de tota raó física, i sé, que si jo
em vaig a la lluna, tu vindràs agafant-me de la mà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario