lunes, 28 de octubre de 2013

Amor (carta d'un vençut)

M’alce i no estàs, em gite i ja m’has canviat la vida.

Antes de conèixer la teua existència podia viure sense cap tipus de dificultats, però i ara, i ara perquè em fas açò...

Desperte obsessionat amb el teu nom, no hi ha segon que pase que tu no rondes el meu cap, si em gire et vec, si tanque els ulls em fas pres dels teus braços.

Perquè em fas açò?

Camine vagament sense rumb; Nord, Sud, Est i Oest són els camins possibles, un inici, quatre camins, i el mateix final, la teua divinitat.

Ara mateix, escric aquestes paraules influenciat per tu, però aquestes paraules contenen un missatge de ràbia, ràbia per no poder agafar-te dels braços i dir-te que t’estime.

Algun dia arribarà el moment en el que sabràs que tu eres el meu alè, la meua motivació, el meu rumb, el meu somriure, la meua vida.

Però tinc por, tinc por de poder perdre’t, perquè no sé si tu sents el que jo sent, i quan tot aflora, el camp ha de créixer en harmonia, si només creix una flor en tot el camp, res tindria sentit.

Visc en un crit ofegat continu, cride perquè quan et vec no soporte no poder dir-te que eres la persona més meravellosa del món.

Tu com sempre en regales el teu somriure, però és que els teus ulls color cel em fan viatjar al paradís, quina llàstima no poder compartir el viatge amb tu...

Tot per la meua inseguretat, però crec que si no te dic res és perquè t’estime, i abans prefereix poder veure el teu somriure amistós cada dia que no poder ni tan sols recordar el meu fracàs.

Però saps què? Pense anar cap a tu, i el Sol serà testimoni de les meues paraules perquè pense captivar el teu cor i sembrar la llavor que tu has sembrat en mi, i pense regar-la tots els dies per a que l’arbre siga el més alt del món, i allí, tu i jo viurem l’un amb l’altre.

I per fi podré besar eixos llavis que tant anhel em fan sentir.

Tu no te pots fer ni idea, però ni idea de les ganes que tinc de fer-ho, perquè cada vegada que et veig és una lluita continua per aconseguir el tresor.


Però només en que em donares una senyal... una senyal... aniria a per tu, i creu-me, t’aconseguiria.

No hay comentarios:

Publicar un comentario